Pàgina:La tramontana (1899).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y la casa pairal quedará abandonada; y vosaltres, vells, á qui jo he conegut, que la pujáreu y 'n féreu lo refugi de tots los de la contrada, hont lo trist trobava consol y almoina 'l pobre, vos quedareu al cementiri, com arrels d' arbre esbossinat pel llamp. Y las pedras dels vostres enterraments se'n vindrán abaix al mateix temps que las d' aquesta casa abandona, hont tantas generacions han nascut; y no hi haurá qui vagi á véuros lo día dels morts y s' agenolli devant de las vostras fossas per pregar á Deu per las vostras animetas. ¡Tots vos dexarán, tots! Sols jo 'm quedaré per pregar per vosaltres mentres visqui, y per juntarme ab vosaltres després de morta!
Ern. ¡Padrina! No puch més! No vull sentirvos ni vull véurhos fins que siga casada, perqu' estich resolta á cumplir ab lo méu deber, y no podría resistirvos. Ara... ¡una abrassada! un petó!
Ign. ¡Filla meva! (La abrassa.) Agenollat, perque la pobre vella vol benehirte en nom de la teva pobra mare y de tots los teus antepassats, que al cel sigan. (Ernestina s' agenolla. Ignés li posa las mans al cap.) ¡Verge Santa! ¡No la abandonéu! Ara siga 'l que Deu vulga. (Ernestina s' axeca plorant, va cap á la porta, retrocedeix, se tornan á abrassar y se 'n va Ernestina.)



ESCENA IX
IGNÉS, RAMIÓ y MARIANA.


Ram. Bon día, Ignés.
Ign. Bon día.
Mar. ¿Estéu de mal humor?
Ign. No tinch cap motíu per estarho.
Ram. En Joseph ja vos perdonará. Ja li he parlat.
Ign. Moltas gracias. Pero no torni á parlarli á favor méu ni en contra.
Ram. Sou mal agrahida.
Ign. No; pero aquest assumpto l' hem de tractar ell y jo y ningú més.
Mar. Totas las vellas son reganyosas.
Ign. Si es cert, també déu ser reganyosa vosté.
Mar. Jo no soch vella.
Ram. Veurás; tant com vella, vella, no; pero no podem negar que fa trenta anys que som casats.