Pàgina:La vida de l'homo (plagueta de cançons noves en mallorquí).pdf/7

24
A vint y vuit añys está
trebayant a s'intemperi
y en sentí resá es misteri
sa dona es posa a plorá
qu'ets infants demanen pá
y lo que te mes es miseri.

25
A vint y nou añys sa troba
serio, ja no dú grins,
perque enganches o rampins
se li han presa sa roba
diguent: ¡no es tara essé pobre
peró aixó es viura a n'es llims!

26
A trenta añys no té esperit,
blat, farina ni dobbés
y perque ha perdut es papés
se li fan gastos seguit
y diu fort: ja treuría més
que me hagués mort de petit.

27
Es foch encés y pintat
a trenta cinch añys veu clá
y baix d'es seu podé está
tot lo que ha gananciat:
molts d'infants y mal-de-cap
si non los pot donar pá.

28
A n'es coranta añys sa troba
capás a poré parlá
y si no's tonto descifrá
de quin paño fan sa roba;
y tant si es rich com si es pobre
tots es mes coxos veu clá.