Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




A LAS PORTAS DEL CEL.
(Tradicional.)





 A dalt del cel —se 'n puja un' ànima.
 Troba al portal, —Miquel archangel,
 Que en una mà —n' hi te una espasa,
 Y en l' altra mà —unas balansas.
 —¿D' hont vens?, li diu —lo sant archangel.—
 —Ne vinch del mon; —n' he sortit ara.
 Á dins del cel —voldria entrarhi.—
 —Abans d' entrar —farém pesada
 De tos fets bons —y parauladas:
 Al caure 'l plat —de las balansas
 Sabràs si 't perts, —sabràs si 't salvas.
 Si cáu lo bo, —podràs entrarhi;
 Si 'l dolent cáu, —n' ets condempnada.—
 —¡Pobre de mi! —Y ara ¿qui 'm salva?
 Jo n' he mancat —moltas vegadas.
 He estat mal fill, —be estat mal pare,
 Ingrat amich, —traydor y avaro!—
 Lo cel lluheix; —tira l' archangel
 A l' un platet —las accions santas,
 A l' altre plat —las condempnadas.
 Curull aquest, —sense res l' altre.