La reyna s' està sentada, —lo patge a sos peus s'está.
Una cortina hi há estesa. —Lo rey escolta detrás.
—Si m' estimes, no m' estimas, —no vull que m' ho digas may,
Ab tal qu' aprop meu te veja, —lo meu cor sempre riurà.—
—Mes si vostre espòs sospita. —«¿De qué tè de sospitar?—
—De los vostres ulls, senyora, —que 'm segueixen allí hont vaig;
Y de vostre cor que al veurem' —se posa tot alterat.—
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
Un pintor de nomenada —molt lluny s' ha anat á cercar.
Quan ell al palau arriba —lo rey ja l' está esperant.
En una cambra soleta —l'ha tancat ab pany y clau.
Uns diuhen que pinta en tela, —altres diuhen qu' en crestall,
Un que tè la vista fina —diu que pinta 'l fons d' un plat.
Del mati fins á la tarda, —y de l' aubada al llustrant
Tot solet pinta que pinta, —y pinta que pintaràs.
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
Toca 'l corn fora la porta: —lo rey de cassa ha tornat.
Los llebrers cridan y saltan; —de segur no van cansats.
