Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/18

 Que fa set anys que al morirse —se 'n pujá al cel.
 Lleváume primer la vida —que 'l que voléu.—
 —No cridis, hermosa meva, —que ningú 't sent.
 Me n vaig á llevar la espasa, —cinto y capell;
 Desprès parlarém de cosas —dolsas com mel.—
 Las portas ajusta y tanca, —trause 'l esberch,
 Ne penja d' un clau la espasa, —los guants se treu.
 —Ja n' ets estesa en lo flonjo —llit? ¿Eh? ¿No 'u véus
 Com l' amor ab sa alenada —tot ho ablaneix,
 Y lo que primer s' esquiva —se vol desprès?
 Vina á mos brassos, gira —ton cap tan bell,
 Que mos llavis te demanan —tant sols un bes.
 Anem, donchs, gira la cara, —lo cos tambè.
 Si la vergonya te 'n priva, —jo 't girarè.
 Quan la dona está tombada, —ell s' alsa dret.
 Vol parlá', un nus tè á la gola, —y al cor lo gel.
 La dona del llit jaguda: —era 'l cos fret
 De la qué sigut havia —sa esposa fel.