Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




LA ESPASA DEL MORT.






  No tornaréu á la casa
  De vostra anyorada terra.
  Morireu en temps de guerra
  Taspassat per eixa espasa.

 Era ja nit y un home camí feya
 Envers un bosch, á l' una má una teya
 Encesa duya. Ab fatigòs dalit
 Cap dins del bosch anava, y com ne corre
 Empenyuda pèl vent la fina sorra
 D' un pla desert, aixi se 'l veya corre
 Capficat, anhelòs, plé de neguit.

 A l' altra mà una espasa sagnantada
 Duya pel mig del tall ben agafada.
 ¿Hónt va? ¿Qui es? ¿Quin esperit lo dú?
 Arriba al bosch, véu un' alzina vella
 Que tè 'l tronch foradat d' una centella,
 Hi puja, y al forat qu' ha fet en ella
 Lo llamp, depressa hi colga son bras nu.