Aquesta pàgina ha estat validada.
Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d'aixecar l'espasa:
el braç és las i no el mena cervell,
la gola és seca i la set no li passa.
Terra dels tersos, petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis
malavirança a la Marca d'Espanya.
Sota els pollancs l'ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada:
sorolls de focs i esperons, i l'escreix
amb que els cavalls soterraven l'estada.
Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se:
la veu dels íbers és ronca d'ofec
i ella no els sent: només vol revolcar-se.
