Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com és, y ab tres arcades com té, cobertes de gelosíes, fóra 'l millor seti per vigilarho tot sense esser vistes. Y tant bon punt arribés l'hora del perill, d'allí podríen esmunyirse cap al chor y enfilarse cloquer amunt. Y, quan la gent armada arribés a la galería de dalt, elles ja hauríen tingut temps de tancarse dins del campanar. Perquè, resoltes com estaven a passar per tot, fins pel martiri... primer s'estimbaríen de dalt a baix del cloquer que permetre que una mà impura 's posés sobre 'ls hàbits immaculats.

 —¡Senyor, deunos coratge! ¡Senyor, deunos fortalesa! ¡Senyor, assistiunos! ¡Senyor, ampareunos! —anaven psalmodiant, postrades davant l'altar, les blanques verges, afanyoses d'asserenar ab la pregaria les torbacions del cor atribulat. Però 'l terror podía més que 'ls propòsits de fermesa, y, per sobre la serenitat de l'oració, no va trigar a alçarse, en el pensament de les pobres monges, aquell fantasma de sang y profanació que 'ls esglayava l'esperit.