Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pobles enemichs, se sosté l'amenaça en peu de guerra, o esclata ab furia 'l combat y s'arriba al extermini, o bé 's concerta una pau de més o de menys durada. Altres voltes és un sol home el qui s'encara ab la gernació. El pastor d'ànimes que guía un poble, el polítich que vol somoure les masses condormides, l'artista que preté imposarse al públich frívol, són dels que entaulen la lluita ab el monstre, que, segons com, els aplaudeix o 'ls xiula, y un día 'ls apedrega y un altre día 'ls aclama. Perquè cal tenir present que no sempre 's mantenen en la disputa, ni sempre 's desenllacen en la tragedia, els conflictes de la multitut. Hi hà escenes plàcides y escenes punyentes, com en tots els drames.

 Sovint la munió apareix unida, y si mólt convé disciplinada, sots la senyera d'un ideal o d'un sentiment comú. Així com la música és l'art que lliga més gent, la fe en Déu, la passió patriòtica, el desitg de llibertat, són els amors que acoblen més homes y els serven acoblats més temps. Però, adhuch entre homes units per tant enlairats afectes, sol venir un día que s'hi alça la dissensió, y ab freqüencia veyem com les multituts disciplinades es destríen y elles ab elles es combaten y es persegueixen