l'ànima de l'època, l'esperit de les generacions. En temps de la fe, l'Estat era teocràtich, y cada nació semblava un immèns monastir; pels díes de les invasions y les reconquestes, els poders eren militars, y cada poble feya cara de castell roquer; en temps dels reys absoluts, el país era un patrimoni de la familia sobirana, y a tot arreu se projectava l'ombra majestosa del palau. Però s'han mudat els temps y els organismes. Avuy els homes es preocupen sobre tot de transaccions, d'industria, de crèdit, de finança; y el capital, el capital que tot ho fertilisa ab la seva circulació, com un riu canalisat per l'home pràctich... el capital és l'amo, és el rey, el dictador del món! Donchs jo ara us pregunto: ¿què hi fan al davant dels negocis públichs tants historiaires, tans retòrichs, tants jurisconsults? ¿No us sembla arqueología pura tot això? Mireu a travers dels mars, dirigiu la vista de l'imaginació fins més enllà del Atlàntich, y veureu com, en aquells paísos dels homes forts per la ri-
