Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/168

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


culació, pervertiría les ànimes y corcaría la conciencia del governant, del funcionari, del llegislador. Més jo, senyors, no sé veure a què vénen ara semblants escrúpols y escarafalls; perquè, aquest mal que 's deplora, sempre ha estat, és y serà. Un temps ne deyen prevaricacions, mals usos, simonía: avuy ne diuen irregularitats, filtracions, fondos de reptils o Panamàs. Els noms són nous, però la cosa és vella com la mateixa humanitat. Lo que sempre ha calgut y caldrà sempre, és la fiscalisació enèrgica de totes les funcions. Y per aquesta tasca, senyors, també demano la vostra ajuda. ¿Qui més autorisat que vosaltres, que, per les vostres activitats y iniciatives, heu arribat als més alts prestigis de la representació social? Y —¿per què no dirho, senyors?... ¿per què callarho per falses y ridícules modesties?— ¿qui més autorisats que nosaltres mateixos, que podem ensenyar una historia d'abnegacions y sacrificis fets pel bé d'aquest país que sempre 'ls recompensa ab la calumnia?