Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sa; cada obra estrenada, un concert d'aclamacions. ¡Atresorava tants encants, tantes bruixeríes per embadalir les multituts, aquell prodigi de criatura!

 El metall de veu, potser no tant vibrant com els primers díes, però sempre pur, acristallat, dolcíssim, encadenava 'ls sentits desde 'l primer compàs. L'expressió somiadora ab què idealisava les heroínes del drama lírich, sobretot les del repertori wagnerià, seduía, així que 's penetrava, l'esperit del auditori. El cos nerviós, esvelt, però dibuixat ab ondulantes linies de culebra, donava esgarrifances de mirar. Y el cap de deessa septentrional, més propi per una escandinava que per una lombarda, com deyen que era; y els ulls entre blaus y verds, iguals que 'l fons d'un estany; y la cabellera fins als peus, crespada y daurada al foch; y la rosada primavera d'uns llavis voluptosos fets per riure y per besar... contorbaven l'auditori, quan ella eixía al prosceni, com si escampés per la sala una ratxada de temptació. Era una