Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/290

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


se deixaven anar a terra. Els cantaires, ab veu de rogall y ab crits descompassats, aclamaven l'Aparili. Després, ja no sabíen lo que 's cantaven. En lloch de victorejar l'espasa, victorejaven el plaer, victorejaven l'alegría...

 ¡Que visca 'l bullici!
 ¡Que visca l'amor!

 Y la disbauxa va durar tota la nit, l'hora de l'auba, la matinada... fins que 'l sol, alt, va venir a iluminar les acaballes d'aquell desori, mostrant la gran tristesa dels cossos abatuts, de les parelles aclaparades, de les testes enterbolides... Mólta gent no s'havía volgut moure d'allí fins a haver vist les cerimonies funeraries. Altres se n'havíen anat, fent lloch a les gentades noves que veníen...

 Quan, a mitg matí, van comparèixer els clergues de Sant Pere y de Sant Pau a endursen el cadavre del espasa, encara hi havía multitut de la nit abans, ajaça-