Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


peu del cadafalch. Però, així que anaven a pujar el primer graó, la turba, esvalotada de sobte, va remenarse tempestosament, mentres una remor de crits omplía 'ls aires.

 —¿Què hi hà? ¿Què és això? ¿Què passa? —preguntaven els uns, esfereits.

 —¡Mireu! ¡Mireu allà baix! —clamaven altres signant un indret vora 'l patíbol. —¿Que no ho veyeu?

 —¡Sí!... ¡Ara sí! —feya tothom, alçantse de puntetes.

 Per entre 'ls primers rengles de la tropa 's veya creuar un soldat portant una carta a la bayoneta; y, creyent que aquell paper tancava el deslliurament del Llarg, els primers d'adonarsen havíen dat el crit d'alarma, el crit d'alerta.

 —¡L'indult! ¡Ha vingut l'indult!...

 Y un rum—rum d'indignació 's va escapar del pit de la gentada. La fera humana va fer un ronch, com dèu ferlo la fera del desert quan una altra li arrenca la tallada que porta sagnosa entre les dents. Era lo mateix que un tro llunyà, inflat