Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a l'altra banda de ciutat. Y quan la colla de carregadors va tenir ben assentat, ben travat y a punt de marxa 'l gros envolum de l'esculptura, en Bauci, l'estatuaire, ab el rostre groch d'angoixa y el front arrosat de suor freda, va sentir que una esgarrifança li serpejava pel cos. Ab la vista clavada en aquella obra, fal·lera de la seva vida, que veya desaparèixer carrer avall, trontollantse com si tremolés per por de la sort, tal volta adversa, que li reservava 'l judici de les multituts, l'artista també devenía commòs y trèmol, pertorbat per la gran angunia que dóna l'incertesa del pervenir.

 ¿Què 'n diría, el món, de la seva obra? ¿Sería un crit d'aclamació, sería una sentencia de condemna, lo que sortiría de la gentada al tenir l'esculptura davant dels ulls? ¿Qui sab si encara fóra pitjor? ¿Qui sab si fóra un xàfech d'injuries y d'escarnis lo que anava a caure sobre les seves adorades figures, per massa imprevistes y personals? ¿No podría esser que les trobés monstroses de