vé en una cerimonia habitual, mil cops vista y practicada. Si 's notava fervor algun moment, era fervor d'expressió, per infóndrel a l'obra que naixía. D'inquietut carnal ningú 'n mostrava, per lo menys els primers díes. Més tard potser sí que començaven a transparentarse mirades inquietes que delataven el desitg. Però la torbació era ràpida, instantania, apagada tantost nascuda. Si la carn glatía, el glatir anava per dins. Als menys íntims els devía aturar el respecte que sentíen al artista: als més companys, el mirament al amich. Y, sobre tot, hi deuría haver, per enfrenar uns y altres, aquella mena d'indiferencia de mascle entonat que, davant d'altri, afecta l'home per la nuesa femenina, com per mostrar sa habitut als sexuals espectacles. Lo cert és que aparentaven no sentir calor ni fret per les íntimes revelacions del cos temptador de la pobre Cela. Però, la follor secreta que 'ls rosegava 'ls sentits, un día va sortir afòra, frenètica, roenta, desbocada. ¡Quina
