sentida, feya poch, ab la lectura, ressuscitava davant del monument, com si l'estatua fos una ilustració gràfica del fet, semblant a les que 's publiquen en la premsa ilustrada pel gravat. Passava lo que sempre passa quan la representació artística entranya un cas sorollós contemporani, una anècdota dramàtica d'actualitat, una historia passional ocorreguda de fresch: la multitut se sent seduida, impressionada, per una obra que li parla del fet sentit contar, ab la mateixa eloqüencia suggestiva que la peça de convicció parla d'un crim que ha fet soroll. Perxò té tant de guanyat, als ulls del públich, l'imatge, l'esculptura, el quadro que porta tancat adintre un argument coetani sensacional.
Però, si la veritat s'ha de dir, no eren pas aquelles solament les esculptures que 's compartíen les mirades de la gent elegant, del món artístich o del públich heterogeni que, fugint de les empentes de les sales de Pintura, se passejava entre les luxurioses plantes del gran Hall o
