Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PRAXÍNOA

   — Seu.

GORGÓ

   — Estich mig morta! Ab prou feynes he pogut arribar fins aquí, Praxínoa. Quína gentada! Quàntes quàdrigues! Per tot arreu, crèpides de soldats y clàmydes de cavallería. Lo cami no s'acaba may. Creu que estàs massa lluny de mi.

PRAXÍNOA

   — Aquell gran bestia! Ha anat a llogar un cau, no una casa, al cap del món perque no fóssem vehines. Sempre es el matex, quan se tracta de contradir a la gent... el gelós, l'animal!

GORGÓ

   — Dòna, no parlis axís del teu marit Dinon, devant del noyet. Veus còm te'ls ulls cap a tu? No tinguis por, Zopirió, amor meu, que no parla del pare.

(Al nen.)