Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


GORGÓ

   — Lo meu me'n fa de pitjors; es un butxí pel diner, el meu Dioclides. Per set drachmes, pells de gos y filagarses de alforjes velles... ves lo que'm comprà, en comptes de cinch tussons. Res, una bruticia y surgit sobre surgit. Però vaja, pósat la túnica ab gafetes y'l mantell y aném cap al palau del rey, del opulent Ptolomeu, a veure a Adonis. Diuen que la reyna s'hi ha lluit?

PRAXÍNOA

   — A casa dels richs, tot es rich.

GORGÓ

   — Lo que's veu, es pot contar després de l'espectacle als que no ho vegeren. Seria hora d'anânsen!

PRAXÍNOA

   — Pels desvagats, cada dia es festa. Eunoa, recull la filosa y ara, tórnatela a deixar, gran dropa, al mig de la cambra... a les gates, els agrada dormir ben ajassa-