Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PRAXÍNOA

   — No me'n parlis, Gorgó, a més de dos mines en bona moneda y, per ferla, he cregut que m'hi moriría.

GORGÓ

   — Pero t'ha sortit a gust.

PRAXÍNOA

   — Ja ho pots ben dir. (A la serventa.) Dona'm el mantell y arregla'm be el barret. A tu no't prench, fillet! Hu, hu! els cavalls mosseguen! Plora tant com vulguis. No tinch pas ganes que tornis esguerrat. Tu, Phrygia, pren lo petit y entretenlo. Fes entrar la gossa y tanca la porta del pati.

(Surten Gorgó, Praxínoa y les
serventes Eunoa y Eutykhis.)

(Al carrer.) — Deu meu, quína gentada! Còm la travessarèm aquesta corrúa? Quín formiguer! : no s'en veu pas la fi. Oh, Ptolomeu! has fet moltes coses bones des que el teu pare es entre'ls inmortals. Ja no hi ha malfactors que, a tall d'egip-