Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la mà, y tu, Eunoa, pren la de Eutykhis: agafa't bé, que no't perdis. Entrèm totes juntes. Aferra't a nosaltres, Eunoa, com la serra s'agafa a la fusta. Quína desgracia, m'han esquinsat el vel, Gorgó. (A un foraster.) En nom de Zeus, amable foraster, vejeu de defensar el meu vestit.

EL FORASTER

   — No depen de mi, però hi fare lo que sàpiga.

PRAXÍNOA

   — Quína multitut sens mida! Tots s'agombolen com a porcells.

EL FORASTER

   — Coratje, mestressa, ja som a segur.

PRAXÍNOA

   — Tant de bo qu'aquest any y per molts anys a venir, la felicitat recompensi vostre zel! Quin bon home y com plany als altres! La nostra Eunoa encara no ha sortit de les empentes. Ala, empeny, malhaurada,