Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

res? Quines actituts més naturals! Es mouen de veritat! Son essers vivents, no pas ninots brodats. Quines manyes tenen els homes! Y ell! que n'es d'hermos, ajegut al llit d'argent, amb el borrissol lleuger que li ombreja les galtes. Oh Adonis, tres voltes benvolgut, estimat fins a l'infern.

UN ALTRE FORASTER

   — Malehides xerraires! Pareu de garlar!... Igual que tórtores!... Fan mal a les orelles, ab aquestes boques esquexades.

GORGÓ

   — Ma! d'ahont surt aquest home? Que n'has de fer, si som xerraires? Mana als teus esclaus y no provis de manar a unes syracusanes.
 Has de saber que som descendentes de Corinthe, ni mes ni menys que Bellérophon y si tenim l'accent del Peloponès, la gent dòrica, crech jo, deu poguer parlar dòrich.