Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Hem de portarlo vora les ones
D'escuma blanca, boy destrenades,
Tot cantant hymnes, sens tuniceles,
 Mostrant les sínes.

Oh, car Adonis, que no n'hi ha d'altre
Que vaja y vinga de l'Acheróntia;
D'entre els deus-homs, ja que no ho poden
 Ni Ajax terrible,

Ni l'Agamèmnon, ni el valent Héctor,
El mes il-lustre dels fills de l'Hécuba;
Patrocle y Pyrro vingut de Troya,
 Ni aquells que foren

Avans qu'aquestos, els braus Lapithes,
Els fills de Pyrrha, y els fills de Pélop;
Ni els venerables senyors d'Argólida,
 Ni els vells pelàsgichs.

Mira'ns, propici, avuy, oh Adonis!,
L'any vinent fésnos mercès com ara,
T'aymarem sempre per ta vinguda,
 Per ta tornada.