Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


TIESTES

 En ço quell me prega ha temor gran sens tot dupte, açi esta amagat algun engan.


PHIFILISTENES

 La pietat ques lunya sol tornar al foch don ses partida. Ela amor justa repara les forçes pdudes.


TIESTES

 Oir mas tu que Atreu ama son jerma Tiestes, ans la mar banyaria les esteles que estan prob la tremutana he la ona soptosa de secilia ço es lo flux de la mar reposara he blats e fruyts exiran dins la mar dita jonia, he la nit escura dara lum axi clara com lo dia Ans concordaran los fochs ab les aygues, la vida ab la mort, he los vents