Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tes nos pot regir ne cobrir he posat ques amag la mia yra prech te Atreu que mires ton jerma he veiges con es demudat en la cara, com la flota dels cabells li cobre la faç com te la barba beiga en mi confia he posa sa espança, Bona cosa es quels jermas se veigen. E Tiestes dema te quem abraçes passen daqui auant totes nostres yres entre tu he mi haiga amor axi com som una sanch, Aquest dia sia dedicat he puix p tostemps ahobres de pietat natural he parental, tots los odis dapnatges cayguen de nostres coratges.


TIESTES

 Los crims quern son Imposats poria he deuria purgar sí tu no fosses axi piadors, mes yo Atreu atorch he conech que yo he coms tots les crims que tu as cregut de mi. La tua pietat ha feta la