Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la silua sol resplandir ab maior flama he les vigues pus altes flameien sens foch. Cerberus cha del Infern qui ha tres ordens de deus, mugix en lo dit loch lo dia ab la sua claredat, noy foragita la por, car tant es lo boscatge escur que noy entra la lum del dia, Lo dit loch del boscatge ha nit propia he la supertiçio ço es lo adeuinar he les inuocacions del Infern son en lo mig dia, car en aquella hora que alli es molt escur van les terrebilitats Internals, Daquell loch son donades respostes certes ab vn gran so de veu terrible he proçeeix del loch molt amagat en lantrada del boscatge, Tot aquell boscatge crida mugix ab veu deuinal En lo qual loch co lo forios Atreu fonch entrat mena ab si los fills de son jerma, ffeu ornar he encortinar los altars dels sacrificis, O qui pora dignament parlar la seguent materia,