Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


los corsos dels morts no fossen sotarrats jus la terra ne fossen cremats al foch, mes que fossen donats p vianda a les besties he no als homes, donarlos a meniar a les besties sopliçi, e pena era, O plagues a deu que lo pare los agus entegres los corsos gitats a les besties he ferans. O peccat qui no fonch trobat en lo mon axi terrible ne credible ni sera apres daquest maior. Pren Atreu los corsos he obrils per mig, veules entramenes que tremolen estant los pits vlus espiren he respiren les venes he lo cor espaordit encara salta, E aquell cruel Atreu tracte he contracte les venes he entramenes dels corsos he aqui mira los fats de les coses esdeuenidores he les respostes dels deus he de sitga de veure les venes de les entramenes encara calets Eh les quals ha trobat ley de sacrificar les, Apres daço seguramet he molt