Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dolor he si perdra la paraula he com se auregara lo seu cors p sobres de soptosa admiraçio, Hoc encara mirare com ne trametra lo seu espit p sobres de dolor, aquests son los fruyts de la mia hobra ço es veure mon jerma mort he de tot miserable he p fer lo ben tist he afortunats optosamet se obren les portes sienli en aqll momet portats dauat los caps dels fills, tot lo palau sie ple de lums en guisa que li sia presentat dauat tot quat li pot crexer la miseria, e veiats Tiestes vestit de porpra ornada daur com esta recolsat sobre la taula abcurat de vi, te deius lo cap la ma esquerra costa de vn sobiran Rey senyor dels Empadors, vltra mon desig he fet assats ço que he fet que aia mastegades Tiestes tragades he meniades les carns de sos fills, vna gran copa daur plena de sanch de sos fills mesclada ab vi