Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


TIESTES
   O pus aflaquits per lonch mal deposats les cures he ansies superflues, fuia ja la pahor fuia ja la trista pobresa companyona del trist exili, fuia la vergonia de les greus aflicçions, mes deu hom guardar don cau hom que del loch on cau, car tant es pus fort lo decayment com es pus alt lo graho del qua] hom cau, mes val firmarlo peu en pla en loch baix he segur que caure del sobiran graho, gran cosa es en la habundancia dels mals sostenir los carechs del Regne [1] he aterrat en alguna part sua sostenir ho en pasçiencia sens desesperacio no hauet pasçiencia en la dolor E posat que p da lo Regne no deu morir per sobres de dolor he lom qui es i
v
tuos he p seguif p be que
  1. En blanco.