que sobre lo meu cap ha benden roses de la pmauera. Donchs quin veda que no porte yo aço en senyal de goig he consolacio, los meus cabells salpiscats ab sinamomo qui es espeçia molt fragant he odoriferant se son dereçats alts p manera de vna oripilaçió tots herts q es senyal de gran orror, vulla yo, o no vulla les lagremes a manera de pluia mana dels meus vlls. En mig de les mies paraules se mescle gemech, lo pior he la tristor amen les lagremes acostumades als miserables, el plor gran es sobiran delit, gran plaer trop yo en fer querimonies miserables. E gran desig he voluntad me ve desquexar he rompre les vestedures de porpra suptuoses he Reals he plaer me ve de gitar grans crits he vdullats. La pensa profetitza del mal seu es deuenidor, tremet plors he gemechs, Los nauegados lauors an gran tempestat
