Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/170

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

çel esta tot stuporos he marauellat desert entre lo dia he la nit car no es luminos axi co solia, ni es tenebros axi con solia en la nit, he q es aço que axi tremolen les polleguers del çel cosa que null teps fonch vista, Mol pus espesa es la escuretat de les tenebres q no solia he la nit ses amagada, en la nit totes les planetes he esteles se son fogides del çel, O jerma que es aço q axim conbat lo cor, perdones ami, prechte q perdons amos fills, totes quantes tribulacions he tempestats poden esser cayguen sobre lo meu cap ret me los meus fills.


ATREU

 Jols te retre he no sera dia en aquest mon quels te puga tolre.