Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de coses tan cruels he singulars en vides me sera donada fe quant les recitare. Hon sapiau que en la hora delalba con lo sol començas aparexer en les alteses dels munts co la claredat del dia vençen les tenebres de la nit he yo viu que la terra se mogue he gita de si he del seu ventre forts brogits terribles he espauentables, entant que les silues moguere lurs caps he los boscatges sobirans tronare ab vents forts he vigorosos he lo boscatge sagrat on se colien los deus tremola a gran brogit. E les grans Roques de les silues dita idea rompet caygueren les sobiranes altituts dels monts, he no solamet la terra tremola, ans encara la mar sa plana he reposas tota, he aço p tal com sentie com anxilles venta es mostraua present at mont, he lauors la terra qui fonch esquinçada obri grans boques he amples del Infern