Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vna part me tira lo fill, he daltra la senra del meu car marit cascuna part me vent, jur p los deus quim son cruels he p los deus vertaders, he p los deus dels morts quim tene lo meu marit en poder que nom plau res en lo meu fill ne trob en ell altra delectaçio sino com en la sua faç veig emir Ector lo qual ms presentat en lo dit fill meu, he q yo sostenga que la senra del sepulcre del meu marit sia escanpada. E aquells ossos seus sien estampats he lançats dins la mar pregona he en los flums amples he vatillans ans pregue la mort aquest fill meu. O mare trista he poras mirar lo teu fill qui sera liurat amort cruel, poras lo veure com lo quitara de vna torre molt alta he caura rodant ades lo cap damut ades deius be opore yo veure, sostendre ho haure pasciençia ab que lo meu marit Ector aprs de la mort del fill