Aquesta pàgina ha estat revisada.
VLIXES
E vosaltres seruents meus p que cessats he mou vos lo cuyt ploros he la furor vana de aquesta fembra espatgats vos de posar en execucio los meus manamets.
ANDROMATA
Ay llassa roçegats he escoriats me he esquarterats me ab espanes he ab destrals. O Ector foragita de tu, aquell teu coratge piadors ab lo qual pdones als grechs Romp les trigues dels fats quet detenen dins linfern obri la terra he vine dels inferns subiuga crepn vlixes he fet es si tu ho vols Car la tua ombra ço es la tua imatge he la tua anima es suficient p afer aço, Segons que veig lo meu Ector la semon ma armada jas aparella
