Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/286

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


he trocegal el seu porta. Axi aquest vlixes enemich nostre te tolra del meu si. O Infant, o fill meu reb los bessars he los plors he los cabells arrencats del cap he com seras ple he sadoll denu ix acarrera al teu pare, he digus li algunes paraules poques dient ço yo clam dell ço nom ajida. O cruel Ector fils deus dels morts ancura dels vius he no pereix la amor en les flames que cremen lo cors p que sostens que yo Andromata muller tua sia catiua de vn grech enemich teu. O Ector perressa has he per que jaus axi perreros descurat he teben, Anxilles es tornat, e tu no as cura. Ay fill meu reb altra vegada aquests cabells pren aquestes lagremes, tot quat te do es romas dels cors mort del teu pare. Lexa la tua vestedura p consolacio, esolaç a la tua mare. Aquesta vestidura ha tocat la sepultura del meu marit com yo