Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/299

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


es masa leugera, e molt flaqua Encara segons que veig la cendra he lo sepulcre del dit Anxilles an gran set he sobira desig de veure la nostra sanch Ay mi llassa malauenturada fort ha petit teps q gran multitut de fills en reuironaue los meus costats e yo besaue, e estampaue en besars ades a vns ades a altrs entat que lassauen e de partir mi mare lur en tantes parts en saliffer a la mia afeccio maternal posada entre tants fills he filles he de tots quats eren me roma sol aquesta Polixena la qual viu p conpanya del meu desig p consolacio he repos de mi trista plena daflecçio. Aquesta polixena es tot lo part de Ecuba, car aqsta sola es romasa de tots quans fills hauie. E p aquesta sola son yo apellada mare. O fortuna molt aspra he remet he lexam aquest sol cors, gran plor rega la mia cara he