Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/308

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nants, no es quins tinga p miserables posat quen siam. Remoueu de la vostra pensa los abundats engrans riqueses, Remoueu de vre coratge lo hom molt poderos qui ab. cent. bous laure los camps habundosos, tantost se lauare los coratges dels pobres qui jahuen aterrats he miserables, no es hom qui sia miserable sino p conparaçio de altre hom, no ha pus dolça cosa en lo mo al hom qui es posat en sobirana tribulaçio he singular tristor he plor sino q no veiga hom que no age la cara rient, e alegra Aquell hom plora he fa gran querimonia del seu fat qui nauegat tot sol ab un petit esquif com ve al port que demana, trenca la barcha he ix nadat tot sol a la riba de la mar, aquell qui pdont la sua nau veu. Mil naus perrir al mig de la mar he veu venir los homes qui se esforçaue ab les taules de la nau qui ses