Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/337

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


re, mes pç que yo tota querullosa habunde tan
cauthelosa habundat
vanamet en[1] paraules he[2] yre yo p veniarme de mos enemichs certes
çetes
si fare, he apaguare
apagare
les grans falles he[3] brandos que porten ençeses
ençesos
en les noces de Creusa nouella esposa de Jeson he aço fare apagant he escurint la lum del sol, O lasa
llasa
marauellme com lo sol engendrador de totes les coses, sient
si
en lo seu carro pot veure ne
ni
mirar la gran deslealtat que fa Jeson Axi mateix
Ay mi
trista car no deuia
deuria
lo dit sol correr ne
ni
anar p los espays ne
he
vies del çel pur[4] ne
ni
deuria tornar de occident a orient reportant
reportar
al mon la claredat del dia, O sol prechte que lexes anar
leix estar
p lo aer
layre
en lo carro del teu pare, O pare meu comanem
comana
les regnes dels caualls[5], certesçe
certes

  1. superflues.
  2. no.
  3. ciris
  4. e luminos.
  5. totots flamelants qui porten lo carro del teu sol e lexen regir los frens dels dits caualls.