Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/337

re, mes pç que yo tota querullosa habunde tan
cauthelosa habundat vanamet en^[1] paraules he^[2] yre yo p veniarme de mos enemichs certes
çetes si fare, he apaguare
apagare les grans falles he^[3] brandos que porten ençeses
ençesos en les noces de Creusa nouella esposa de Jeson he aço fare apagant he escurint la lum del sol, O lasa
llasa marauellme com lo sol engendrador de totes les coses, sient
si en lo seu carro pot veure ne
ni mirar la gran deslealtat que fa Jeson Axi mateix
Ay mi trista car no deuia
deuria lo dit sol correr ne
ni anar p los espays ne
he vies del çel pur^[4] ne
ni deuria tornar de occident a orient reportant
reportar al mon la claredat del dia, O sol prechte que lexes anar
leix estar p lo aer
layre en lo carro del teu pare, O pare meu comanem
comana les regnes dels caualls^[5], certesçe
certes

1. superflues.
2. no.
3. ciris
4. e luminos.
5. totots flamelants qui porten lo carro del teu sol e lexen regir los frens dels dits caualls.