Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/343

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de carestia. O tu ymeneu
humineu
qui prestes ta presençia a les noçes honestes he legudes he ab les tues flames
falles
flameiants gites les tenebres de la nit ab principi ple
plen
de bona fortuna, vine esies e
p
sent açi, acosteat alegrament
acostat largamet
abeurat de bon vi, Coronat en lo cap xapellet de roses. O tu venus qui apareixes
apareix
de mati he de vespre he als amadors, retornes al vespre masa tart car esperen la nit, p entrar en lo talem e donals vejares que lo vespre se tarde
sia tart
masa. A tu espere les mares, a tu espren he desigen les nores a
noces
, tu ame les dones qui cobejen los
auer
fills Adonchs sies e
p
sent ab los raigs de la tua claredat en nostra festa nupcial. Certes la i
v
ginal bellesa de Creusa[1] esposa de Jeson venç he sobre munta en bellesa, les dones jouens de la Ciutat de hathenes he sobra
sobre
la bellesa deles vergens qui

  1. nouella.