Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/347

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tets cantilenes avns he altrs fort atal
atar
se dona semblant liçençia de parlar axi contra lo senyors. O tu[1] resplandent esposa molt generosa i
q
deualles del linatge de bacus Rey dels thabans, hora es he temps que faces ençendre
contendre
lo pi que
qui
mostra la gra fe del matrimoni. Isqua donchs dels teus
deus
i
v
ginals dits, foch ample[2] solepnial, vingue
vinga
lo juglar
jugllar
he escampe p tot lo conuit jochs[3] paraules plasenteres prouocatiues arialles. E tota
com
la gent que alli
aqui
sera solennitze la
solempnint se la
festa ab sos jochs, mas
mes
fuiga Medea en les tenebres escures he segueschala
seguesquenla,
si es alguna dona qui
que
sia fugitiua he vulla pedre marit de
en
terra estranya hon pelegri no es conegut.

  1. molt.
  2. e.
  3. e.