Aquesta pàgina ha estat revisada.
gran, aqsta yra tan soberga on descaregara aqstes menaçes, on termenaran aquestes
determenara aqsta[1] furor tan rabiosa, veig q[2] massa es encesa. Ay mi i
tsta p çert[3] la pensa de la mia filla Medea, no imagina
esmagina flach e
ni petit mal ni leuger, de
la crueltat que pensa sobrara
sobre tots quats mals feu de sa vida, ve se yo he conech antigamet quis senyals de yra mostraua en la sua cara mas segos la faç q ara li veig sens tot dupte qual q crueltat alguna in humanitat[4], e orrible se deu en breu seguir plaçia als deus que yos
yo menta.
RESPON MEDEA
O mi miserable medea
medea miserable, si tu Medea demanes quina manera quina quisas tindras he seruaras