Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/397

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


uem escapar. O mi llas car[1] volia gordar
yo no volie guardar
ni dar fe als merits de Medea muller mia, no restara
resta
sino qui
que
ella moris perdet lo cap, sino vull que muyra conue
coue
ami trist he miserable q pda la fe [2] veritat he justicia q son conseruaçio de la cosa publica, nom venç temor de la mort de Medea la qual mereix, ans me sobra pietat tremolosa car pahor he
e pahor
que los fills no morissen ab la mare. O tu justiçia sancta qui abites[3] en los çels yo inuoque he confese
confes
la tua gran deuinitat, los meus fills an vençut ami pare lur que yo no vulla la mor de Medea. Empo jatsia que Medea sia brofegua he cruel dona de son cor he no vulla esser regida sino a sa voluntat creu
crech
yo que amara mes la vida de sos
dels
fills que la veiaça de

  1. si.
  2. e.
  3. alt.