Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/401

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la terra em soterra dins lo carçre de la nit eternal, segons tu Jeson moltes majors penes meresch yo. O cap desconexet romina he ymatgina en lo teu coratge les flames de foch qui gitaue los thoros p la bocha lauors com tu volies conquistar lo vellor dor, he yo ab mes encantaçios amansi axi los thoros que tu ajungist al jou he sembrist la terra de les dents del drach he ysquere ne cauallers armats contra tu E ab les mies encantacios matare se vns ab altres, Recort te daquell vellor daurat tot flameiant lo qual estaue entre gent molt cruel terrible e fort espauentable en lo camp on se exerçien los fets de les armes, Menbret com yo subiugui les armes de tos enemichs lauors com amanamet meu los homes armats qui isqueren he brullare de la terra se matare vns ab altres, ajusta a les dites coses la despulla del