Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/403

entre tu, e mi, hages merçe de mi he suplichte q ara tu qui est venaueturat vulles guardar mos serueys, be sabs tu Jeson que daquells riqueses les quals cerque he demane les gents de la mia terra he estene fins al poble de yndia qui son tots cremats del sol he son tant habundants en aur he en arget que la casa de mo pare enuides es suficient p reebre les, E no es marauella car los boscatges he les florets ornats daur no me porti sino solamet los menbres he lo cors del meu propi jerma lo qual p amor de tu mati desbraoni he trocegi aço he fet, he donat a tu, p tu he lexada la mia e
trra p tu e mort mo jerma p tu he pduda la e
vgonia i
vginal p tu he lexat mo pare tot aço es lodo qt port, s
pchte pux so fugitiua me lexes ço del meu no veig als q sie meu ppi sino tu i
q est mo marit.