dita camisa se aferra[1] fort met a la carn que no las poch despullar he donali tanta he tan fort aflicçio
tantes he tants forts aflicçions q com ell agus ençes vn gran foch p oferrir son deuinal sacrifici en vn mot dit ottea
oeta lansas tot nuu
viu dins lo foch he oferi[2] son cors ales cruels flames he aqui mori p lo pestilent veri dla camisa Lo
La qual nesus qui era mig cauall he mig hom trames deiamira
home trems adejanira[3] dient li q si ella fahia que Ercules [4] vestis aquella camisa que null temps curaria de altra fembra
dona he la dita deiamira
dejanira la trames
tremes a Ercules lo qual mori p lo do
don q li presenta sa mullr[5]. Mas
Mes qui acepta a fer
temta he esproua coses ardues e
he deficils mas que Ançen
co aure fill de la terra lo qual com ere en[6] luyta
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/427
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.