Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/453

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tar lo vellor del aur, yo ab encantacios flu qls thoros qui gitaue flama p la bocha se amansare he yo tolquils lo foch q solien lançar tot aço flu p amor carnal les quals flames onti ab lo fel daquella dona dita Medussa la qual fon filla del Rey fort qui hac tres filles he entre totes tres no auie sino vn vel lo qual se e
p
staue la una alaltra he lo vel auie p proi
p
etat q tot quat miraue se conuertie en pedra. Com vn home de persus vingues aqui a la maior jermana, he Medussa volgus pendre lo vel de la ma de la altra jermana persus loyarapa he mata les tres jermanes he aportasen lo cap de Medussa de la sanch de la qual escanpada sobre la terra nasquere moltes besties verinoses, E yo Medea tegui estretes les amors he aquest mal despux lo aqui vntat ab la fel de Medussa. O luna preschte q als meus