Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/501

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


laher proi
p
mouimet de tempestat ment escomeure la suau mar tant fortmet que vench forçeiant de mig jorn tan poderosamet no fa destorbar les mars de sicilia, he vent proençal ho nesbones sofleuar la mar ab tan furiosa infladura, les roques tremolen p lo gran feriment de les hones aquella inflant se sosleuaue en ample he gran altesa. Lo pelech inflat p lo peix belua cayhia he trabucaue en la terra la ona fexugamet volteiaue, yo no se la gran aygua quina cosa portaue ab inflamet caregat, he com fon en terra semblaue noua ylla o muntanya que fos nada nouellamet, Mente vosaltres esbayts demanaue quina cosa cre veus tota la mar quina comença abrullar, tots lo esqueixs ensemps feren brogit laltesa sobraue de laygua inflant rodaue en alt he escumaue p lo empatxamet de la aygua sa-