Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/507

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquella part hon la pahor los menaue anar, Ypolit amplament ensangonaue los camps he remolcaue en los esquexos, lo seu cap tot nafrat he vbert les mans espinoses li tolien he trencaue los seus cabells, he la dura pedra li destrohia la sua bella cara la sua mala huyrada bellesa pia p molta nafra les rodes yuarçoses volteiaue los seus membres qui començaue amorrir he finalmet hu tronch darbre ab lo cap agut mig cremat retench aquell aferrat p langonal, lo tronch fora exit he lo carro estech segur vn petit p lo senyor qui era fermat he ficat en langonal, Los caualls qui los peus tenien aturare se p la nafra he estiguere refermats, puixs moguerese tantost he rompere ensemps la triga he lur senyor, En apres segaren he troceiare aquell mig viu les branques de les mates les bardiçes agudes he apres les espines les romeguers