Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/557

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rompe p sobres de bon vent he la [1] torre major del homenatje mes es batuda del plujos vent de mig jorn. Lo bosch esgullos he espes ha vist ja los seus roures pus forsts trencar per tempestat
tempesta
. Lo lamp pus souent
souint
fer en les altes muntanyes que en no fa los
los
palaus, he com los ceruos van pexent
paxent
[2], mes se mostre
demostra
al ballester lo pus
gran
quel petit he [3] abans es ferit, A la fi menys duraçio an les coses grans que les poques [4], benaventurat es aqll qui
que
ab repos entre
en la
mijana gent se asegura he p dupte de la mar
mas
tempestosa [5] met la sua petita barcha en terra [6].

  1. terra qui sens pluja no aprofeta par sobres de pluia es sobent guastada e per lo seu fruyt lo bosch ergullos e espes per les ombres dels arbres.
  2. par los prats.
  3. pus tost li tira e nafra aquell que no fa los menors tot ço e quan fortuna esalça ella mateixa ho enderrocha.
  4. E en les coses poques es tots temps la vida pus longa.
  5. ab rems.
  6. Segueixsse lo segon acte en lo qual clitimestra indignada indueix si matexa a matar son marit.