Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
18
Sanpere i Miquel

nyes de la societat, i, en el desfici del mal, aquesta anà més enllà que l'Imperi, perquè inventà, pera separar la veritat de la mentida, el foc i l'aigua per tota

    per alcuna rahó, si la pena dessús dita cobeiats esquivar. Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a XIII dies de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil cccxciii.—Rex Joannes.»
    Semblant concessió feta a una simple monja menoreta, perquè sor Sanxa no era dignitat, sols podia fer-se a qui tingués molta influencia amb el rei, puix era molt dificil de rompre la vella costum de deixar que ls cadavres dels ajusticiats sels mengessin els goços. Per les mateixes restriccions que posa l rei se veu que era extraordinaria la mentada concessió.
    En el document que a continuació reproduim se veu al rei Pere III enfadat amb les monges del convent de Xixena per no voler admetre entre elles a una dòna pobra nomenada Senxa Perez de Cabanyas. La protecció del rei es molt significativa i fa suposar que ls serveis quel seu marit haria fet a la casa reial serien la causa de semblant protecció. Ademés, el nom de Sanxa, que no té res d'usual, fa creure que les dugues Sanxes són una mateixa. Per últim, la resistencia de la prioresa i monges de Xixena a admetre la viuda a casa llur sembla explicar el fet de trobar a Barcelona a sor Sanxa, aon la recullirien per recomanació del rei.
    Essent tant afavorida per la casa reial, no es d'extranyar que obtingués la mentade concessió.
    Diu la carta de Pere III dirigida al convent de Xixena (una altra igual n'enviá a la seva prioresa):
    «El Rei.
    »Recibida hemos vuestra letra responsiva a una